Gods of metal part II

Els propers a sortir a escena van ser els americans dels Queensryche, tota una llegenda dins del Heavy. El temps ja havia canviat i començava a ploure una mica.
El set-list elegit no va ser el mes correcte, perque es van dedicar a tocar cançons dels seus dos últims discs, que la veritat no es que siguin massa bons i van deixar fora molts clàssics, i per mi que era la primera vegada que els veia em va saver a poc. També van tenir algun problema tècnic, amb la pluja va marxar la llum.
Desprès dels de Sacramento va arribar l'hora duns dels grups dins del Hard-rock mes en forma, els americans Tesla.
Van ser uns dels motius per desplaçar-me fins a Monza. Aquests no fallen ni en directe ni en disc, ja que el seu últim disc no te res que envejar als seus primers Lp's. Van tocar durant una hora impecablement. Llàstima d'algun petit contratemps que van tenir amb el baix. Però això no va restar ni un punt a la seva actuació.
Entre grup i grup vem anar a sopar per agafar forces, i ja tocava la descàrrega dels pares del Heavy metal, els Black Sabbath, però amb el nom de Heaven and Hell, per motius que drets entre antics components. Instrumentalment, impecables, amb Ronnie James Dio a la veu. Per aquest home no pasen els anys. Amb un escenari impressionant van tocar durant una hora i mitja, deixant temes dels 3 discs que van grabar amb aquesta formació.
Per últim els mes esperats els angelins Motley Crue, la principal raó per viatjar fins a terres italianes.
Quan van sortir a escena la bogeria va envair als asistents. Pro al final va quedar un regust agredolç. I no va ser per l'execució els temes, ni per les cançons que van tocar, ni per la seva actitud, sinó per la durada. No pot ser que nomès toquessin 1:10 minuts, amb la discografia que tenen i sent els cap de cartell. Pro almenys vaig poder disfrutar de les cançons que porto tararejan des de fa 15 anys. Van tocar clàssics de casi tots els seus discs. No van tocar res del disc hom`nim, ni del generation Swine ni del new tatoo. Van tocar 3 cançons del nou disc que no desentonen gens entre els clàssics.
Al final destrossats per les hores del festival però satisfets per haver assitit a un gran festival, però amb certa decepció per la durada dels Motley, però segur que tornaria a repetir, encara que no en terres italianes i al mig de l'estiu.